La realitat que ens és donada, com hem intentat explicar, es pot modificar; i per tant el sentit unívoc que abans tenia la vida es perd i els relats es multipliquen. En aquest estat de crisi de les incerteses del jo, de les inestabilitats laborals i de la pèrdua de valors morals absoluts i canvis de paradigmes, hi ha hagut també una crisi del llenguatge en tant en quant s’ha vist relativitzada la relació del significant amb la cosa; i això vol dir que la nostra contemporaneïtat ha vist com proliferava la pluralitat de significacions i de discursos; la Veritat s’ha hipertextualitzat, la Història ha esdevingut dialògica i la Raó caòtica.
És des d’aquest nou estat de diversitat social i cultural que les societats occidentals s’han hagut de preocupar de com millor gestionar aquesta pluralitat i de com treballar-la, per tal de veure si a pesar de la diversitat s’han de consensuar unes normes de conducta, una moral o ètica igual per a tots de tal manera que es doni una intersubjectivitat per arribar a guanyar veritats universals amb consens, és a dir un etnocentrisme global de veritat: una realitat construïda per consens; o per contra, no hi ha possibilitat d’etnocentrisme global sinó és a partir, altra cop, d’un fondamentalisme, que obligaria, a través d’un diàleg permanent de la societat civil i des de la raó d’occident, a acceptar, de nou, uns universals innegociables.
És des d’aquest nou estat de diversitat social i cultural que les societats occidentals s’han hagut de preocupar de com millor gestionar aquesta pluralitat i de com treballar-la, per tal de veure si a pesar de la diversitat s’han de consensuar unes normes de conducta, una moral o ètica igual per a tots de tal manera que es doni una intersubjectivitat per arribar a guanyar veritats universals amb consens, és a dir un etnocentrisme global de veritat: una realitat construïda per consens; o per contra, no hi ha possibilitat d’etnocentrisme global sinó és a partir, altra cop, d’un fondamentalisme, que obligaria, a través d’un diàleg permanent de la societat civil i des de la raó d’occident, a acceptar, de nou, uns universals innegociables.