Jauss, Hans Robert (1991), Teoria
de la recepción literaria. Barcelona: Barcanova
L’autor ens parla de
l’experiència estètica com a activitat productiva per part del lector. Si el
lector és el qui fa viure el text amb la seva lectura i la seva interpretació,
un canvi en el model de lector produïrà un canvi en la interpretació del text.
El text es veu obligat a una actualització i aquesta mateixa actualització és
alhora la que manté viu el text als temps presents. Com seria el cas de la
Biblia, per exemple. Es dóna un pas d’una recepció passiva a una d’activa i
productiva (llindar de l’edat mitjana amb l’edat moderna). Es dóna una pèrdua
de l’origen sagrat del sentit. De fet,
és el judici estètic el que canvia i l’obra es presenta d’una manera nova i
diferent. Així, la construcció del sentit està lligada a la construcció
històrica de la recepció del text i el lector passa a ser creador de l’obra. L’objecte ja no es contempla sinó que aquest es conforma en la
frontera on es troba el passat amb el present.De fet, Dostoievski a Los demonios treballa aquesta qüestió: l’ebullició que es dóna en la frontera, en aquest espai de construcció.