-->
És la nostra època estable o és líquida com expressa Zygmunt Bauman (Bauman, 2006 a Fumero, Antonio; Roca, Genis, 2007)?
Tots estarem d'acord amb Zygmunt Bauman que els temps que vivim són inestables. La cultura, diu Zygmunt Bauman, és la creació d'una moderniat sòlida. Una modernitat, diem nosaltres, de principis universals (Kant) i molt allunyada de la nostra postmodernitat amb els múltiples punts de vista, de la fragmentació del discurs, de la desconstrucció dels textos (Derrida), de la mort de l'autor (Barthes), de la teoria del dialogisme (presa de Bajtín quan parla de la poètica de Dostoievski), o d'una hipertextualitat allunyada de la lectura lineal i de la univocitat del sentit i l'atomització del Gran Amo, o Gran Altre, que genera múltiples discursos, que en la xarxa es visualitza en els blocs, una desjerarquització de la informació fins ara en mans, només, dels grans grups de comunicació. La xarxa posa a disposició de tot aquell que vulgui i tingui alguna cosa a dir un sistema electrònic de fàcil ús, els blocs.
En Web.2 (Fumero, Antonio; Roca, Genis: 2007), els seus autors centren la discussió dels blocs en la cultura corporativa, que en formar part, també, d'aquesta modernitat líquida, s'ha de transformar sinó vol, com diu Zygmunt Bauman ( Fumero, Antonio; Roca, Genis: 2007) ser el gerent inmovilista qeu té com a màxima: "el que no pueda, que no sepa; y el que sepa, que no pueda".
L' entitat dels blocs, seguint el text de Web.2, és la de dinamitzar la dialogia (el dialogisme de Bajtín del qual parlàvem) o conversació de l'univers de blocaires, la qual cosa els converteix en una eina que "estimula la emergencia y encuentro de las distintas comunidades de interés dentro de la propia empresa y/o con presencia propia en la Red (...) en un espacio virtual de oportunidades" (Fumero, Antonio; Roca, Genis: 2007). Per tant, l'objectiu de l'empresa hauria de ser convertir-se en un referent, expert en un tema. Els autors conclouen que es del tot necessari que les empreses entenguin que han d'aprehendre que la Xarxa genera noves socialitzacions i per tant noves dinàmiques d'interrelacionar-se i de crear vincles de les persones.
Tot un repte per a les empreses avesades a la cultura del manar i ordenar, ja que no només l'atomització, la blocarització, s'ha d'entendre com un canvi en el passatemps de les persones sinó que aquest canvi es dóna en tots els àmbits d'interrelació i, pert tant, també es dóna entre tots els treballadors de la jerarquia empreserial en quant que ells també són part activa d'aquesta nova i canviant i inestable socialització. Els autors de Web.2, posen com a exemples la comunitat de blocaires d'IBM developerworks i el de Somos Azule dels treballadors de Telefonica, S.A.
Per concloure, podem dir que per ara la nostra modernitat és líquida i no sabem si en algun moment tornarà a ser sòlida, estable, o la nostra cultura futura serà la de gestionar el canvi, les incerteses; i potser ens haurem de fer experts gestors de les alteracions, les innovacions i les mudances. Una complexitat d'aquesta societat que de la mateixa manera que es dóna en les ciències, irromp també en el camp del pensament i del seu discurs i que té els seu esdevenir més trencador amb l'anomenada teoria del Caos, que tracta dels sistemes dinàmics caòtics, aquells que són més difícils de predir per la sensibiliat que tenen a modificar-se per lleu que sigui la condició que s'introdueixi, encara que sigui l' imperceptible moviment de les ales d'una papallona