Beceroles de projecte de recerca sobre Adrienne Eisen
Considering a Baby, a hypertext by Adrienne Eisen.
“Later, you will barely even remember the ardors of the nine-month pregnancy, let alone the pain of labor. And soon you'll get pregnant again. Because your memory of the pregnancy will be short, disjointed pictures of things gone bad, and those memories will not add up to anything substantial”.
Aquest és el fragment amb el qual A. Eisen acaba el seu hipertext, Considering a Baby, i que ens dóna força pistes per entendre la construcció del text, com anirem veient al llarg d’aquest estudi.
Desplegament electrònic de la hiperficció Considering a Baby
De primer, podem dir que és una hiperficció explorativa en quant que només té un sol autor, però permet, com veurem, que el lector faci els seus propis itineraris, que, tot i que actiu, no pren decisions, no és una hiperficció constructiva.
El text es desplega a través de nou pantalles que representen els 9 mesos de gestació als quals es veurà sotmesa la protagonista (qui vulgui ser mare) després de quedar embarassada, i a cada pantalla s’hi accedeix a través d’uns enllaços, que poden ser 3, 4, 2 o 1.
Així, el primer mes trobem tres enllaços, Your Finances, Your Sleep i Your Skin; al segon mes, Your Mood, Your Friends, Your Spice; tercer mes, Your Naps i Your Amnio; quart, Your Clothes, Your Worries, Your Dischange; cinquè, Your Model, Your Cobra; sisè, Your Outbursts, Your Mucus; setè, Your Husband, Your Sex, Your Vagina; vuitè, Your, Moods, Your Mather, Your Instincts; nové i últim mes, Your Labor.
A cada mes següent (pantalla), s’hi pot accedir a través de l’activació de qualsevol dels enllaços marcats de la pantalla en lectura, que apareixen sempre al final del text.
Amb aquest desplegament especial del text el lector pot escollir entre esgotar la lectura dels blocs que es proposen en pantalla (tot retornant a la pantalla del mes en lectura amb les eines de la barra del navegador) o bé passar al mes següent sense haver esgotat la lectura de tots els lèxies del mes de gestació en curs), de tal manera que quan arribem a la pantalla nou podem tornar a l’inici, al primer mes, i llegir els blocs de cada mes pendents.
Se suposa, però, que les lectures proposades en cada pantalla són aquelles que s’adiuen amb l’experiència que esdevindrà en cada mes de l’embaràs, així, en avançar de pantalla haurem també deixat enrera unes experiències mentre passem a les del mes següent i ens apropem a l’experiència final (pantalla final), el dia del part.
La proposta de lectura, doncs, és la següent:
Cada mes consta d’un número x d’experiències, i a cada experiència s’hi accedeix mitjançant uns enllaços que ens duen a un text on s’explica l’experiència anunciada. El text que expressa aquesta experiència té un començament i un final i no obra nous enllaços. I tal com expressa R. Estes, ho hi ha opcions encertades sinó eleccions possibles de lectura.
Desplegament mental de l’hipertext Considering a Baby en relació al desplegament electrònic: trama hipertextual
Tot i que podria semblar que el text en consideració mostra un temps lineal i de lectura lineal, la veritat és que és un intent força reeixit de mostrar la formació del temps a través de les diferents experiències que comporta l’està prenyada. D’aquesta manera, els nous mesos no són mesos d’un esdevenir del temps, en el sentit que ho explicava Plotí, un després de l’altre, una concepció clàssica del temps lineal, d’un ordre de successió de fets, sinó un temps concebut segons una experiència psíquica, que no es dóna en un espai, sinó com una experiència heterogènia, i irreversible on tot és novetat.
Cadascuna d’aquestes experiències, Your Clothes, Your Mucus, Your sex, estan aïllades unes de les altres, a la manera d’uns pensaments imperatius, amb un nexe d’unió, el mes en el qual es produeixen els pensaments, que en cap moment es tradueixen en accions, com en una obra narrativa explicada segons la poètica d’Aristòtil, amb un inici, un desenllaç i un final, sinó explicat a manera de pensament, un pensament a través del qual es veu créixer el nadó sense que en cap moment se’n faci referència explícita. Un pensament que fa referència a tots els tòpics amb els quals es descriu l’experiència de la prenyamenta. Uns mesos que es construeixen al voltant d’uns pensaments, més que no pas uns pensaments construïts a través de l’esdevinir de manera conseqüencial del temps.
Així, no hi ha un eix vertebrador de les experiències, un fil central que narri les experiències, sinó que les experiències explicades tenen validesa per si soles, sent totes vàlides i cap més important que l’altra, d’aquesta manera, la lectura de tot l’hipertext es pot fer tant seguint l’ordre d’una pantalla després de l’altra com de manera aleatòria, sense que cada text perdi ni sentit ni interès.
De fet, el conjunt de l’hipertext és com una miscel·lània de tòpics al voltant de l’embaràs, com requadres destacats d’una revista o d’un diari en el qual s’hagués suprimit el text principal, el vertebrador, i tan sols n’haguessin quedat els secundaris.
Però on trobem la pista del perquè aquests pensaments són textos curts, sense connexió ni massa transcendència és al paràgraf final, com hem assenyalat al principi, que descriu aquestes curtes memòries com fotografies disjuntes de pensaments, i tan insubstancials que permetran tornar-se a quedar prenyada i tornar altra vegada el cicle, és a dir, un final sense final, tal i com està construït electrònicament el text. D’aquesta manera, construcció electrònica i construcció mental queden involucrades una amb l’altra de manera indissoluble.
L’aïllament de cada text parcial no s’ha d’entendre com l’aïllament que es fa d’alguns textos perquè es consideri que mereixen especial atenció i que són dignes d’interpretacions, sinó que s’ha d’entendre com la visualització de fragments de pensaments juxtaposats, d’un significant seguit d’un altre significant, sense narració, a la manera de Haneke.
Tot i que creiem que aquest hipertext s’hagués pogut escriure en un suport llibre, degut a l’estructura, hagués perdut aquesta part que expressa el disseny electrònic de disjointed pictures of things, degut a la obligada lectura lineal que imposa el suport paper i s’hagués perdut també, segurament , aquesta visualització de textos secundaris i no primaris de tots els textos que conformen Considering Baby, alhora que la tecnologia permet aquesta ficció de salt d’un pensament a l’altra, i d’un mes a l’altra, poden transitar de forma voluntària per tots els pensaments dels nous mesos sense seguir un ordre cronològic o de qualsevol altra consideració.
El narrador de l’hipertext i la protagonista
La protagonista és la pròpia lectora, una dóna que està pensant en quedar-se prenyada. No és una protagonista ficcional, sinó que a través de la funció apel·lativa converteix el lector en el protagonista de la història, manera molt afectiva d’involucrar el lector en la història, recordem el tu dels versos de Palabras para Júlia, o el tu dels anuncis de publicitat.
De fet, el jo del qual parla Barthes i que s’apropa al text queda diluït entre tots els jos de dones prenyades que viuen la mateixa experiència al llarg dels nous mesos. La línia que separa el jo de l’autor i el jo de la lectora queda esborrada i circulen per un mateix lloc d’experiència compartida, que no és ni la de la lectora ni la de l’autora, sinó que com diu Lyotard són personalitats, jos, que es troben en un punt nodal d’un determinat circuit de comunicació per on hi passen uns missatges; o explicat des de la teoria de la recepció, hi ha un lector
al qual un autor s’hi dirigeix de manera explícita i hi ha un lector que recull la crida del text: les dones que volen prenyar-se o que ja estan prenyades. Hi ha tota una part el·líptica, que no es diu en el text, que no s’explica, però que queda sobreentesa per la voluntat del lector, capaç de reconstruir els nou mesos que dura un embaràs tan sols a través de 24 curtíssims textos. És a dir, el lector fa de muntador de la pel·lícula, reconstrueix i dóna sentit, tant a través de la navegació com a través de la lectura.
Així, l’obra Considering Baby tindrà el seu lloc mentre respongui a les preguntes que moltes dones que viuran aquesta experiència considerin que les respon, és a dir, mentre sentin que comparteixen vivències, il·lusions, etc. un lloc mental comú. Per tant, la pervivència de l’obra queda en mans del lector i no de l’autora.
Les veus del text
Els blocs de textos no són narracions clàssiques sinó que transmeten missatges d’una realitat cultural que es comparteix, on s’hi expressen totes aquelles veus que la prenyada es trobarà al llarg del seu embaràs amb les quals viurà la seva experiència, és a dir, una realitat cultural, i que descentra la discussió en el sentit que no només hi ha una veu única que opina sobre l’experiència de l’embaràs sinó que en seran moltes i des de molts lloc diferents que diran la seva i que s’entrellaçaran i complementaran aquesta realitat. Un realitat que com deia Charles S. Peirce només es pot entendre si se n’ha compartit l’experiència, i és aquí on lector i autor es troben i es fusionen.