Bajtin, Teoría
estética de la novela, Madrid, Taurus, 1989.
El subjecte es constitueix en l’Altre (en el camp de la paraula, que dirà
Lacan). D’aquest Altre, ser lingüístic, és d’on prenem les paraules, i no, com
bé apunta Bajtín, d’un diccionari. El llenguatge, doncs, no és neutral, sinó
que està carregat de mes sentit. És a partir d’aquesta qüestió que el
llenguatge literari és sempre un diàleg de llenguatges. Bajtín va exposant els
diferents elements que intervenen en aquest diàleg de llenguatges i de com la
paraula de l’Altre es deixa sentir en
els discursos literaris, de com és transformada. I és aquesta transformació
de la paraula de l’Altre la que és pròpia i vertadera perquè és la que emergeix
d’una consciència particular, individual i pròpia i permet el diàleg amb l'altre (a petita). Allò que interessa doncs, no
és la paraula autoritària sinó la paraula transformada, la parodiada, la
carnavalitzada, una paraula social. Fer-se la paraula pròpia implica un procés
d’aprenentatge, un procés de formació ideològica, tal com mostra la novel·la de
Dostoievski. La paraula creativa i no petrificada sorgeix d’aquest aprenentatge
de transformació de la paraula de l’Altre. És a partir d’aquest procés
psicològic d’aprhensió i transformació que Bajtín orienta la seva teoria
estètica de la novel·la com a
consciència plurilíngüe.
ENTRADES
a les pestanyes, trobareu les entades organitzades per temes. you will find all posts organized by tabs.
les imatges publicades en aquest bloc estan subjectes a una llicència de queden sota llicencia.Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons Creat a partir d'una obra disponible a maneresdedir.blogspot.com