De Freud a Lacan o de la narrativitat a l'hipertext. Els que heu llegit a Freud sabreu que és un narrador meravellós, escriu allò que se'n diu molt bé. Ideal per a un professor que ha de corregir exàmens. Una prosa neta, clara, precisa, concreta, lligada i continguda, descriptiva.
De Lacan es diu que no s'entén res. Els seminaris són transcripcions dels seus seminaris, no ho va deixar per escrit. Els qui participaven als seminaris (alguns) en feien enregistraments (tot?). Si llegim aquestes transcripcions veurem que al que més s'assembla és a un hipertext.
La lectura de Lacan sempre obliga a fer una lectura "trans", has d'anar d'un text a un altre text, de Freud a Sant Agustí, de Sant Agustí a Kant, de Kant a Sade, de Sade a Plató, i tornar a Freud, de Freud a Lévi-Straus i de l'antropòleg a Saussure i de Saussure a la matemàtica moderna de conjunts. Freud té la voluntat d'explicar-ho tot, de posar-ho tot per escrit, Lacan no, és més com Wittgenstein: tot no es pot dir, perquè hi ha un real que sempre es resisteix.De Lacan es diu que no s'entén res. Els seminaris són transcripcions dels seus seminaris, no ho va deixar per escrit. Els qui participaven als seminaris (alguns) en feien enregistraments (tot?). Si llegim aquestes transcripcions veurem que al que més s'assembla és a un hipertext.